Les administracions públiques són en certa manera l’aparador de la nostra societat.  Representen el principal canal de connexió entre la ciutadania i els seus governants, i és per això que, a part de les exigibles capacitats tècniques, els treballadors de les institucions han de tenir també altres habilitats.

Per treballar directament amb les persones, és a dir, per ocupar llocs de responsabilitat sobre polítiques, recursos, persones, etc. no n’hi ha prou amb ser arquitecte, metgessa o advocat. Ni tan sols amb ser bon arquitecte, bona metgessa o bon advocat. Cal una formació complementària: 1) treballar amb els valors col·lectius i actuar en conseqüència; 2) adaptar els coneixements teòrics sobre valors a casos pràctics basats en situacions reals, i 3) reflexionar sobre les implicacions i les conseqüències de les decisions que s’adopten. En definitiva, generar sensibilitat sobre la dimensió ètica de la tasca pública.

A tal efecte, la formació que proposem fa incidència d’una manera molt especial sobre totes aquestes qüestions perquè, entre d’altres coses, està protagonitzada per persones amb paràlisi cerebral i altres discapacitats físiques severes, un col·lectiu especialment sensible a les implicacions ètiques de les relacions humanes.

Aquí us deixem un PDF amb tota la informació per descarregar: