Cada mes a la Fundaci\u00f3 No Somos Invisibles duem a terme l’activitat dels Dimarts que uneix informaci, conversa i reflexi\u00f3.<\/p>\n
En l’\u00faltima sessi\u00f3, despr\u00e9s de la col\u00b7laboraci\u00f3 de Manolo Mart\u00ednez advocat de formaci\u00f3 que va venir a parlar-nos sobre les lleis i ajudes per a col\u00b7lectius vulnerables, obrim un espai de debat per compartir impressions, experi\u00e8ncies i reflexions.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’una recerca d’informaci\u00f3, el visionat d’una sessi\u00f3 impartida per Manolo Mart\u00ednez i una taula rodona participativa, van sorgir debats interessants sobre el sentit de les pol\u00edtiques socials, els seus l\u00edmits i el seu impacte real en la vida quotidiana.<\/p>\n
Partim d’una premissa senzilla, per\u00f2 imprescindible: l’Estat \u00e9s responsable de garantir la pau social i el benestar de tota la poblaci\u00f3. Per a aix\u00f2 ha de posar en marxa normes, mesures i ajudes que compensin les desigualtats que afecten els qui, per motius econ\u00f2mics, socials, familiars o personals, parteixen d’ una situaci\u00f3 de desavantatge. A aquest conjunt d’ accions se l’ anomena discriminaci\u00f3 positiva, la finalitat de les quals \u00e9s que totes les persones puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions.<\/p>\n
La nostra Constituci\u00f3 de 1978 estableix el respecte obligatori als drets b\u00e0sics: salut, educaci\u00f3, habitatge, igualtat, no discriminaci\u00f3, just\u00edcia gratu\u00efta, llibertat d’ expressi\u00f3 o seguretat. Tanmateix, que aquests drets existeixin sobre el paper no significa que totes les persones puguin gaudir-los plenament. I aqu\u00ed apareix el paper dels serveis socials espec\u00edfics, dissenyats per compensar desigualtats i garantir la igualtat d’oportunitats.<\/p>\n
En la sessi\u00f3 es van abordar realitats molt diverses: dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, persones sense llar, immigrants sense recursos, persones grans en situaci\u00f3 de soledat, col\u00b7lectius LGTBIQ+ hist\u00f2ricament perseguits i, per suposat, persones amb discapacitat f\u00edsica, intel\u00b7lectual o sensorial. Tamb\u00e9 es va recordar que Europa i la Convenci\u00f3 de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat insisteixen a avan\u00e7ar cap a la plena inclusi\u00f3, superant models segregadors i apostant per la vida independent, l’assist\u00e8ncia personal i el dret a decidir on i amb qui viure.<\/p>\n
Es van repassar aven\u00e7os importants de les \u00faltimes d\u00e8cades: els sistemes de protecci\u00f3 per a dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia; els albergs i serveis municipals per a persones sense llar; els centres de primera acollida per a persones immigrants; els recursos per a la diversitat i la joventut trans; l’evoluci\u00f3 des de la LISMI de 1982 fins a la Llei de Depend\u00e8ncia de 2006; els progressos en accessibilitat i comunicaci\u00f3 augmentativa; o les reformes legals per refor\u00e7ar l’autonomia jur\u00eddica de les persones amb discapacitat intel\u00b7lectual.<\/p>\n
Per\u00f2, tot i que els aven\u00e7os s\u00f3n aqu\u00ed, les dificultats persisteixen.<\/p>\n
Una reflexi\u00f3 recurrent del grup va ser que moltes vegades les lleis existeixen, per\u00f2 s’apliquen a mitges. Falten pressupostos, falta personal, falta seguiment i falta voluntat pol\u00edtica sostinguda. Es legisla per \u00abcalmar\u00bb la societat, per\u00f2 sense preveure els recursos per fer-lo realitat. Aix\u00f2 genera frustraci\u00f3, sensaci\u00f3 d’engany i desconfian\u00e7a institucional. Els exemples abunden: dispositius de seguretat que fallen, centres desbordats, aules sense prou suports, serveis saturats o ajudes que no arriben a totes les persones que les necessiten.<\/p>\n
Aix\u00ed mateix, es va destacar que fins i tot quan un govern es declara \u00absocial\u00bb, les pol\u00edtiques socials no sempre funcionen com haurien de I en aquest punt va sorgir una idea compartida per moltes de les persones participants: el problema no \u00e9s nom\u00e9s legal ni t\u00e8cnic, sin\u00f3 tamb\u00e9 social. La societat tendeix a queixar-se molt, per\u00f2 mobilitzar-se poc; reclamem drets, per\u00f2 no sempre actuem junts.<\/p>\n
I, com recordava una de les intervencions del debat, \u00absi les persones ens unim m\u00e9s, un altre gall cantaria\u00bb.<\/p>\n
En aquest sentit, un exemple recent citat va ser el de la Llei ELA: aprovada el 2024 sense pressupost real per aplicar-la, va haver de ser la mobilitzaci\u00f3 dels mateixos afectats la que va for\u00e7ar l’Estat a desbloquejar els ajuts el 2025. Aquesta situaci\u00f3 evidencia una cosa clau: quan els col\u00b7lectius afectats s’organitzen, reclamen i perseveren, els aven\u00e7os arriben.<\/p>\n
La conclusi\u00f3 general de la trobada \u00e9s clara: les lleis s\u00f3n necess\u00e0ries i constitueixen el marc de drets, per\u00f2 sense recursos, sense seguiment i sense participaci\u00f3 activa de la ciutadania, la igualtat real no s’ assoleix. En un context social cada vegada m\u00e9s divers i complex, la discriminaci\u00f3 positiva, els serveis socials espec\u00edfics, l’accessibilitat universal i la inclusi\u00f3 deixen de ser \u00abextres\u00bb per convertir-se en pilars fonamentals de la conviv\u00e8ncia.<\/p>\n
A la Fundaci\u00f3 No Somos Invisibles creiem fermament que la transformaci\u00f3 social es construeix des del coneixement, la reflexi\u00f3 i la participaci\u00f3. Per aix\u00f2 impulsem espais on les persones puguin informar-se, debatre, expressar les seves opinions i comprendre millor la situaci\u00f3 dels col\u00b7lectius vulnerables. Perqu\u00e8, al final, com b\u00e9 es va dir a la sessi\u00f3, la uni\u00f3 fa la for\u00e7a. I nom\u00e9s des d’una ciutadania conscient, exigent i unida podrem avan\u00e7ar cap a un model veritablement inclusiu, on totes les persones tinguin les mateixes oportunitats de viure amb dignitat.<\/p>\n
<\/p>\n<\/span>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada mes a la Fundaci\u00f3 No Somos Invisibles duem a terme l’activitat dels Dimarts que uneix informaci, conversa i reflexi\u00f3. En l’\u00faltima sessi\u00f3, despr\u00e9s de la col\u00b7laboraci\u00f3 de Manolo Mart\u00ednez…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":26192,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[216],"tags":[],"class_list":["post-26199","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-los-martes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26199","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26199"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26199\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26202,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26199\/revisions\/26202"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26192"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}