Hem realitzat una visita educativa al Museu Terra, situat al barri de Poblenou de Barcelona, al carrer Pere IV. Durant aquesta activitat vam poder con\u00e8ixer i reflexionar sobre un dels materials m\u00e9s importants \u2014i tamb\u00e9 m\u00e9s pol\u00e8mics\u2014 de la hist\u00f2ria recent: el pl\u00e0stic.<\/p>\n
La relaci\u00f3 entre la humanitat i els objectes<\/strong><\/p>\n Al llarg de la hist\u00f2ria hem vist que el desenvolupament de la humanitat est\u00e0 molt relacionat amb la invenci\u00f3 de nous objectes que ens ajuden a facilitar la vida quotidiana. En cada \u00e8poca s’han utilitzat els materials i les t\u00e8cniques que s’anaven descobrint: des de la cer\u00e0mica en les primeres civilitzacions, passant per l’\u00fas de l’acer, fins a arribar al pl\u00e0stic en la societat moderna.<\/p>\n El pl\u00e0stic es va convertir r\u00e0pidament en un material essencial pels seus nombrosos avantatges. \u00c9s barat, impermeable, emmotllable i f\u00e0cil de treballar. A m\u00e9s, \u00e9s un bon a\u00efllant el\u00e8ctric, ac\u00fastic i t\u00e8rmic. Tamb\u00e9 \u00e9s resistent i molt durador, caracter\u00edstiques que l’han convertit en un material imprescindible en molts objectes quotidians, com per exemple les bosses de pl\u00e0stic.<\/p>\n Vivim en l’era del pl\u00e0stic<\/strong><\/p>\n Avui podem dir que vivim en l’era del pl\u00e0stic. All\u00e0 on hi ha persones, tamb\u00e9 queda un rastre d’aquest material. De fet, \u00e9s molt probable que en les excavacions del futur els arque\u00f2legs trobin grans quantitats de pl\u00e0stic com una de les principals empremtes de la nostra civilitzaci\u00f3.<\/p>\n Durant la visita aprenem que aquest material s’utilitza en molts sectors: la ind\u00fastria, la tecnologia, la moda, la construcci\u00f3, la medicina i fins i tot en el desenvolupament de noves tecnologies com la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial.<\/p>\n Podem afirmar que el pl\u00e0stic ha estat un material molt important i positiu per al desenvolupament de la civilitzaci\u00f3. Gr\u00e0cies a ell s’han aconseguit aven\u00e7os m\u00e8dics, millores en la conservaci\u00f3 d’aliments i grans progressos tecnol\u00f2gics que fins i tot han perm\u00e8s salvar vides.<\/p>\n El problema de l’exc\u00e9s de pl\u00e0stic<\/strong><\/p>\n Tanmateix, tamb\u00e9 reflexionem sobre el gran problema que genera el seu \u00fas excessiu. Quan el pl\u00e0stic es rebutja, no es descompon r\u00e0pidament com altres materials. La seva degradaci\u00f3 \u00e9s molt lenta i pot trigar cents d’anys.<\/p>\n Amb el temps es fragmenta en petites part\u00edcules anomenades micropl\u00e0stics, que contaminen el s\u00f2l, els rius i els oceans. Aquestes part\u00edcules poden ser ingerides pels peixos i altres animals marins, i posteriorment arriben a les persones a trav\u00e9s de la cadena aliment\u00e0ria.<\/p>\n Tamb\u00e9 aprenem que molts dels pl\u00e0stics que arriben al mar s\u00f3n arrossegats pels corrents oce\u00e0nics i s’acumulen formant enormes concentracions d’escombraries, conegudes com a \u00abilles de pl\u00e0stic\u00bb. Cada any es calcula que m\u00e9s de 8 milions de tones de pl\u00e0stic acaben als oceans, cosa que converteix aquest problema en una preocupaci\u00f3 mundial que ens afecta a tots.<\/p>\n El temps que triga a desapar\u00e8ixer les escombraries<\/strong><\/p>\n Durant la visita vam veure alguns exemples del temps que tarden a descompondre’s diferents residus:<\/p>\n – La pell de fruita o el paper: entre 6 mesos i 1 any.<\/p>\n – Ampolles, taps o envasos de iogurt: entre 100 i 1000 anys.<\/p>\n – Bolquers d’un sol \u00fas: al voltant de 400 anys.<\/p>\n – Un simple xiclet o un globus infantil: entre 5 i 50 anys.<\/p>\n Per aix\u00f2 comprenem la import\u00e0ncia de no llen\u00e7ar escombraries al camp ni al mar i de dipositar sempre els residus als contenidors adequats per facilitar el seu reciclatge.<\/p>\n L’origen de la bossa de pl\u00e0stic<\/strong><\/p>\n Abans que existissin les bosses de pl\u00e0stic, a les botigues s’utilitzaven principalment embolcalls de paper. Tanmateix, aix\u00f2 provocava una gran desforestaci\u00f3 dels boscos. Per aquest motiu, l’enginyer suec Sten Gustaf Thulin va dissenyar la bossa de pl\u00e0stic moderna, pensant en una soluci\u00f3 c\u00f2moda, duradora i reutilitzable. Ell mateix portava sempre una bossa doblegat a la butxaca.<\/p>\n En realitat, la seva idea no era crear un objecte d’usar i tirar. No obstant aix\u00f2, amb el pas dels anys les bosses es van convertir en productes d’un sol \u00fas, una cosa que el mateix inventor mai va imaginar que acabaria provocant un problema mediambiental d\u00e8cades despr\u00e9s.<\/p>\n Una reflexi\u00f3 final<\/strong><\/p>\n La nostra visita al museu ens va permetre entendre que el pl\u00e0stic ha estat un material fonamental per al desenvolupament social i tecnol\u00f2gic. Tanmateix, tamb\u00e9 genera una enorme quantitat de residus que romanen durant molts anys en el medi ambient.<\/p>\n Per aix\u00f2, un dels grans reptes actuals \u00e9s desenvolupar i utilitzar materials m\u00e9s sostenibles, reciclables i respectuosos amb el planeta, que ens permetin continuar avan\u00e7ant sense posar en perill la salut de la Terra ni la de les persones. \ud83c\udf0d\u267b\ufe0f<\/p>\n<\/span>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hem realitzat una visita educativa al Museu Terra, situat al barri de Poblenou de Barcelona, al carrer Pere IV. Durant aquesta activitat vam poder con\u00e8ixer i reflexionar sobre un dels…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":26642,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[187],"tags":[],"class_list":["post-26648","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-salidas-culturales-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26648","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26648"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26648\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26650,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26648\/revisions\/26650"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26642"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}