{"id":27020,"date":"2026-10-30T10:32:01","date_gmt":"2026-10-30T10:32:01","guid":{"rendered":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/experto-la-vida-que-nos-ensenaste-a-mirar\/"},"modified":"2026-10-30T10:40:15","modified_gmt":"2026-10-30T10:40:15","slug":"experto-la-vida-que-nos-ensenaste-a-mirar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/experto-la-vida-que-nos-ensenaste-a-mirar\/","title":{"rendered":"Expert: La vida que ens vas ensenyar a mirar"},"content":{"rendered":"

Una hist\u00f2ria de maternitat, aprenentatge compartit i noves perspectives sobre la discapacitat<\/strong><\/p>\n

A l’\u00faltima sessi\u00f3 de Los Martes, dins del projecte CERCLE, vam tenir l’oportunitat d’escoltar Bel\u00e9n Arroyo, professional de la recerca m\u00e8dica i la ind\u00fastria farmac\u00e8utica, que ens va compartir la seva experi\u00e8ncia com a mare de Luc\u00eda, una jove amb par\u00e0lisi cerebral. A trav\u00e9s de la seva hist\u00f2ria, Bel\u00e9n ens va convidar a mirar m\u00e9s enll\u00e0 de la discapacitat i a abordar una realitat que sovint queda en segon pla: com una fam\u00edlia viu l’arribada d’un fill o filla amb discapacitat i com la seva vida es transforma a partir d’aquell moment.<\/p>\n

Sota el t\u00edtol La vida que ens vas ensenyar a mirar<\/em>, la Bel\u00e9n va compartir records, emocions, pors, preguntes i aprenentatges que han format part del seu viatge amb la Luc\u00eda. Des de la felicitat de tenir-la als seus bra\u00e7os per primera vegada fins a la incertesa dels primers diagn\u00f2stics, la seva hist\u00f2ria ens va acostar a una experi\u00e8ncia en qu\u00e8 la preocupaci\u00f3, l’esperan\u00e7a, l’adaptaci\u00f3 i el descobriment de noves maneres d’acompanyar-nos coexisteixen.<\/p>\n

Perqu\u00e8 la discapacitat no nom\u00e9s forma part de la vida de les persones que la tenen. Tamb\u00e9 travessa l’experi\u00e8ncia dels que els envolten.<\/strong><\/p>\n

Durant la reuni\u00f3, vam reflexionar sobre les preguntes que sorgeixen, les expectatives que canvien i les decisions que una fam\u00edlia ha d’afrontar. Vam parlar de la import\u00e0ncia de trobar suport, aprendre a demanar ajuda, con\u00e8ixer els propis drets i construir una xarxa que et permeti afrontar les dificultats sense haver de fer-ho tot sol. Tamb\u00e9 vam compartir experi\u00e8ncies i vam recon\u00e8ixer situacions comunes, entenent que cada fam\u00edlia t\u00e9 el seu propi cam\u00ed i que no hi ha una \u00fanica manera de viure aquest proc\u00e9s.<\/p>\n

Una de les lli\u00e7ons que la Bel\u00e9n va compartir amb nosaltres va ser l’equilibri entre protegir i permetre l’autonomia. Aprendre a no donar per fet el que una persona pot o no pot fer, demanar abans d’ajudar, respectar el seu temps i recon\u00e8ixer les seves capacitats s\u00f3n gestos que poden canviar profundament la manera com ens relacionem els uns amb els altres. Perqu\u00e8 acompanyar no significa decidir per una altra persona, sin\u00f3 escoltar-la, respectar-la i oferir-li el suport que necessita per construir el seu propi projecte vital.<\/p>\n

La conversa tamb\u00e9 ens va portar a mirar m\u00e9s enll\u00e0 de l’entorn familiar i a identificar les barreres que continuen condicionant la participaci\u00f3 de les persones amb discapacitat: espais inaccessibles, dificultats de comunicaci\u00f3, manca de suport educatiu i laboral, prejudicis, sobreprotecci\u00f3 i una mirada que, massa sovint, se centra en les limitacions m\u00e9s que en les capacitats. Barreres que afecten la persona, per\u00f2 que tamb\u00e9 tenen un impacte en la seva fam\u00edlia, que ha d’invertir temps i energia en la recerca d’informaci\u00f3, coordinar serveis i defensar drets que s’han de garantir.<\/p>\n

Qu\u00e8 canviar\u00edem si pogu\u00e9ssim eliminar una sola barrera de la nostra comunitat?<\/strong> Aquesta pregunta, plantejada durant la sessi\u00f3, ens recorda que la inclusi\u00f3 no dep\u00e8n nom\u00e9s de l’esfor\u00e7 individual o familiar. \u00c9s una responsabilitat compartida que requereix transformar els entorns, actituds i oportunitats que oferim.<\/p>\n

La hist\u00f2ria de Bel\u00e9n i Luc\u00eda ens va deixar amb una reflexi\u00f3 especialment significativa: quan va n\u00e9ixer la seva filla, Bel\u00e9n va pensar que hauria d’ensenyar-li moltes coses. Amb el temps, va descobrir quant tamb\u00e9 havia d’aprendre. Luc\u00eda li ha ensenyat a mirar diferent, a q\u00fcestionar les seves pr\u00f2pies idees i a entendre que no es tracta de canviar la persona, sin\u00f3 de respectar-nos i estimar-nos tal com som.<\/p>\n

Des de la Fundaci\u00f3 We Are Not Invisible, agra\u00efm a Bel\u00e9n la seva generositat en compartir una experi\u00e8ncia tan personal i a totes les persones que van participar en aquest espai per al di\u00e0leg i la reflexi\u00f3. Reunions com aquesta ens permeten apropar-nos a altres realitats, revisar les nostres pr\u00f2pies perspectives i recon\u00e8ixer que construir una societat m\u00e9s inclusiva tamb\u00e9 comen\u00e7a escoltant, comprenent i deixant de donar per fet qui \u00e9s capa\u00e7 de fer qu\u00e8.<\/p>\n

Perqu\u00e8, de vegades, per mirar diferent, nom\u00e9s necessitem alg\u00fa que ens convidi a fer-ho.<\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n<\/span>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una hist\u00f2ria de maternitat, aprenentatge compartit i noves perspectives sobre la discapacitat A l’\u00faltima sessi\u00f3 de Los Martes, dins del projecte CERCLE, vam tenir l’oportunitat d’escoltar Bel\u00e9n Arroyo, professional de…<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":27016,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[216],"tags":[],"class_list":["post-27020","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","category-los-martes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27020","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27020"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27020\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27024,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27020\/revisions\/27024"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27016"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27020"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27020"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/nosomosinvisibles.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27020"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}