[et_pb_section fb_built=”1″ _builder_version=”3.22″ custom_padding=”45px|0px|40px|0px|false|false” bottom_divider_style=”slant” bottom_divider_color=”#e02b20″ bottom_divider_height=”11px” bottom_divider_flip=”vertical”][et_pb_row _builder_version=”3.25″][et_pb_column type=”4_4″ _builder_version=”3.25″ custom_padding=”|||” custom_padding__hover=”|||”][et_pb_text _builder_version=”3.27.4″ text_font=”||||||||” header_font=”||||||||” header_4_font=”|700|||||||” background_color=”#f4f4f4″ custom_padding=”|||10px” border_width_left=”4px” border_color_left=”#e02b20″]

Orígens

[/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”3.27.4″ text_font=”||||||||” header_font=”|700|||||||” header_5_font=”||||||||” header_5_text_color=”#e02b20″ custom_padding=”33px|||”]

Una mica d’història

En Nico, la Vanesa, en Chema, l’Analia i l’Alícia ens vam conèixer fent xerrades i tallers de sensibilització sobre la paràlisi cerebral en una altra entitat. Amb el temps, la pròpia inèrcia del projecte ens va fer sentir la necessitat de canviar l’enfocament i la temàtica d’aquestes activitats, per tal d’ampliar el nostre públic potencial i abordar directament el tema dels Valors que, al capdavall, era allò que sempre acabava sortint en les nostres conferències. D’aquesta manera vàrem decidir iniciar aquesta aventura en solitari i fundar l’associació No Somos Invisibles l’any 2012.

El projecte ha anat creixent i al 2019 ens vam reconvertir en Fundació.

 

[/et_pb_text][et_pb_text _builder_version=”3.27.4″ text_font=”||||||||” header_font=”|700|||||||” header_text_color=”#e02b20″ header_5_font=”||||||||” header_5_text_color=”#e02b20″ custom_margin=”-21px|||” custom_padding=”0px|||”]

El punt de partida…

Un equip divers de persones que, a partir de diferents experiències, va arribar a la conclusió que un dels problemes més importants de la societat actual és la desconnexió de l’ésser humà amb els seus valors.

Vivim en una societat cada cop més exigent, en la qual és fàcil allunyar-nos dels nostres principis, dels nostres potencials i de les nostres necessitats reals. Això provoca que difícilment ens sentim satisfets i que perdem oportunitats de realitzar-nos plenament. Si volem que tot comenci a tenir un sentit hem de ser conscients d’allò que és més important i viure en consonància.

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]