En el marc del projecte Cercle, els Dimarts d’Experts ofereixen espais d’aprenentatge i creixement personal amb professionals destacats en diverses àrees. En aquesta ocasió, presentem el taller “Control Emocional”, dirigit per Francesca Plaza, qui ens guiarà en el desenvolupament d’estratègies per a gestionar les nostres emocions de manera efectiva.
Sobre les emocions
Els pensaments influeixen molt en les nostres emocions i també en la nostra salut en general, tant física com mental. Per això, centrar-nos en la respiració, en pensaments i records positius i agradables, ens ajuda a estar més relaxades, relaxats o relaxades, a sentir-nos amb més alegria i, en general, a sentir-nos millor.
Més important que el que ens passa és com interpretem allò que ens passa. Donar-li un sentit, extreure un aprenentatge útil i positiu, perquè tot passa per alguna cosa, tot està connectat. Depenent del que pensem, també canvia la manera com ens sentim.
Per exemple, si creiem que una situació és molt difícil, podem sentir-nos abocades, abocats. Però si la veiem com un repte que es pot superar, pensant en positiu i confiant que tot sortirà bé (encara que cap repte sigui senzill), ens sentirem amb més força.
Les paraules que fem servir també tenen molta influència, ja que poden ajudar-nos o limitar-nos. Per això, és preferible veure el vas mig ple. És important usar un llenguatge positiu, mantenir la constància, avançar pas a pas, ser objectives, objectius, o tenir una mirada clara, i sostenir una actitud positiva.
Es tracta de mantenir una actitud positiva sense caure en la il·lusió ni esperar aconseguir tot a la primera. Si no aconseguim el que busquem, pot sorgir la frustració, i amb ella emocions com la tristesa, l’ansietat, la depressió, i fins i tot molèsties físiques.
D’aquí la importància de reflexionar, pensar i parlar-nos amb amabilitat abans d’actuar. Prendre’s un moment per valorar…
De vegades, el que més ens tensa i desborda són els pensaments negatius davant d’una situació concreta, o fins i tot davant una cosa que encara no ha ocorregut i que potser mai succeeixi com ho imaginem. Per això, és clau pensar en positiu i amb calma sobre les possibles solucions, sense deixar-nos portar per la preocupació o l’estrès per una cosa que encara no ha passat.
El més beneficiós és enfocar-nos en el present, en l’aquí i l’ara. Aprendre del passat, actuar el millor possible en el present i confiar que el futur portarà alguna cosa millor. Ningú pot canviar el que ja va passar ni controlar el que vindrà: només podem viure, concentrar-nos i actuar en aquest moment.
També podem aprendre de l’actitud d’altres persones, inspirar-nos i seguir veient l’ampolla mig plena. Això depèn de cadascú.
El més rellevant és l’actitud davant les situacions que presenta la vida. Mantenir un bon ànim, ja que per avançar, l’ actitud és moltes vegades més determinant que els coneixements o les habilitats adquirides.
Davant dels nervis, l’ansietat i l’estrès quotidians, solem quedar-nos atrapades, atrapats, en el passat o en el que podria passar demà. Tanmateix, hi ha tècniques de relaxació que ens permeten tornar al present i trobar més calma.
Per exemple, es pot practicar la respiració conscient: aturar-se cinc minuts i respirar lentament i profundament, observant com entra i surt l’aire dels pulmons. Això ajuda a relaxar el cos i la ment, ja que tot està interrelacionat. Sentir la temperatura de l’aire, aquesta quietud, aquesta pau. Imaginar que amb cada exhalació se’n van tots els pensaments i emocions negatives.
Centrar-se en la respiració és una forma de tornar al moment present i soltar, encara que sigui per una estona, els pensaments que generen tensió, assolint així un estat de més serenitat.
Una altra tècnica útil per calmar el soroll mental —aquest anar i venir d’idees sobre el passat o el futur— és tornar l’atenció a l’aquí i a l’ara, que és des d’on realment podem triar i actuar, ja que ni el passat ni el futur existeixen de forma tangible.
No es tracta de viure amb preocupació pel que pugui passar, sinó d’ocupar-nos si és que arriba a succeir. Només es pot intervenir sobre el que està ocorrent en aquest instant. També és bo qüestionar-se si els pensaments que tenim realment ens ajuden o si més aviat són la font del malestar. En aquest cas, convé soltar-los i redirigir la nostra atenció cap a pensaments més positius i creatius.
No cal ser tan exigents amb nosaltres mateixes, nosaltres mateixos o amb qui som. Es tracta de fer el millor possible en el present, amb maduresa i responsabilitat, i confiar que la vida portarà el que hagi de portar.
Una pràctica útil és l’atenció plena. Consisteix a aturar-se a observar quatre coses, escoltar-ne tres, tocar-ne dues i n’hi ha una. Són petits exercicis que ens ajuden a connectar amb el moment present.
També és essencial usar paraules i pensaments que ens impulsin, que ens aportin i no que ens hi restin. Moltes vegades, el que ens diem o el que pensem no és del tot cert, ni les coses ocorren com les imaginem.
Sobre els ancoratges
Existeixen ancoratges positius i també negatius. Es tracta d’associacions entre un estímul o record i una emoció determinada. Per exemple, escoltar una cançó, veure una pel·lícula o percebre una aroma o objecte pot portar-nos a reviure una experiència passada i despertar l’emoció associada, ja sigui agradable o no.
També és possible generar ancoratges de manera conscient en el present: imaginar i visualitzar com volem ser. Recordar i reviure moments de pau, alegria o confiança, observant què ocorria al nostre voltant i com ens sentíem en aquell instant. Podem portar aquestes sensacions amb intensitat, vincular-les a un color, a una melodia, i condensar tota aquesta vivència en una paraula: benestar, fortalesa…
El cervell no distingeix entre el real i l’imaginat. Per això, si rememorem situacions negatives, el cos allibera substàncies com el cortisol, que genera tensió i pot afectar la nostra salut. En canvi, si evoquem records agradables, s’activen neurotransmissors com la dopamina, que ens brinden pau, confiança i felicitat, motivant-nos a seguir.
En realitat, el cervell humà té una particularitat: per defecte, recorda més el negatiu que el positiu. Està dissenyat per a la supervivència, ja que en temps antics hi havia molts perills i calia anticipar-se. El problema és que avui no vivim en una amenaça constant, però el cervell continua operant amb aquest mecanisme d’alerta, generant preocupacions que ens treuen benestar.
Del que es tracta és de reeducar la ment, comprendre la importància de viure i aprendre de cada experiència. Esforçar-se a cultivar més pensaments i moments positius per sentir-nos millor i confiar que tot està bé.
Gràcies als avenços de la neurociència, sabem que el cervell és flexible: no només pot generar noves habilitats i connexions neuronals, sinó que també, des del camp de la medicina, s’ha comprovat que una actitud mental positiva pot ajudar-nos a afrontar millor moltes situacions, fins i tot algunes malalties, de vegades sense necessitat de recórrer a tants fàrmacs.
Tot el que pensem i sentim es reflecteix en el cos i en la nostra realitat quotidiana.
És important recordar que eines com la respiració conscient, la visualització positiva o els ancoratges poden ser útils en determinats moments per recuperar l’equilibri emocional, gestionar l’estrès o tornar a connectar-nos amb la calma. Però no es tracta d’ignorar o suprimir aquelles emocions que no ens resulten còmodes. Emocions com la tristesa, el dol o el dolor emocional també formen part de l’experiència humana i tenen una funció: ens conviden a aturar-nos, mirar cap endins, créixer i aprendre.
No es tracta d’evitar-les sense més, les emocions són una cosa natural. Sentir-les, acceptar-les i donar-los el seu espai pot ser una experiència profundament transformadora. Buscar l’equilibri entre totes les nostres emocions, sense jutjar-les ni dividir-les en “bones” o “males”, és part del camí cap a un major autoconeixement i una vida més conscient i plena.
Connectar amb l’alegria també és valuós: podem fer-ho a través de la respiració, en reconèixer els nostres assoliments, recordar les nostres fortaleses i virtuts, i agrair aquests moments de plenitud. Tot millora quan cultivem la nostra millor versió i mantenim una energia que afavoreix el benestar.
La força, la valentia i la confiança estan dins de cada persona. Podem recórrer-hi quan ho necessitem, sense negar el que sentim. Totes les emocions ens acompanyen en el camí, i cadascuna, a la seva manera, té alguna cosa a aportar, però sempre des del positiu.
