La paràlisi cerebral és una lesió cerebral que afecta el control del moviment, la parla i la postura, i en alguns casos també pot alterar la capacitat cognitiva i els sentits com la vista i l’oïda. Tot depèn de la magnitud i de la zona cerebral afectada. Les afectacions poden variar en grau i tipus.
Anteriorment, fins als anys 70 o 80, les principals causes de PC eren l’asfíxia i la falta d’oxigen en néixer, cosa que solia afectar principalment la mobilitat física sense impactar tant l’intel·lecte. Avui dia, gràcies als avenços mèdics, hi ha menys complicacions en el part, però també hi ha més nadons prematurs que neixen i sobreviuen amb cervells immadurs, cosa que, provoca unes seqüeles més generalitzades i severes tant físiques, mentals com sensorials. Això ha fet que la PC sigui més complexa i severa, i es va fer en molts casos com una pluridiscapacitat.
La PC es desenvolupa entre el naixement i els primers sis anys de vida, mentre que el dany cerebral adquirit passa després dels sis anys. En les últimes dècades, s’ han creat organismes per estudiar la PC, establint nivells d’ afectació de l’ 1 al 5:
Nivells 1 i 2: Poden caminar i moure’ s gairebé sense seqüeles evidents.
Nivells 3 i 4: Poden moure’ s amb dificultat, usant cadires de rodes, crosses, etc.
Nivell 5: Són els més afectats.
Criatures i persones adultes amb PC
Un adult amb PC no és simplement un nen amb PC més gran; l’atenció que necessita és diferent. No hi ha dues persones amb PC iguals, i com menys afectat estigui el nen, menys problemes tindrà en l’adultesa i l’envelliment.
La PC no és una malaltia, i no empitjora per si mateixa, però a causa d’aquesta dificultat en el moviment també hi ha un menor equilibri i desenvolupament muscular, i per això hi pot haver signes d’un envelliment prematur que afecta la qualitat i esperança de vida.
Les persones amb PC poden mostrar signes d’ envelliment abans que la resta de la població, per això és important fer exercici físic i tenir cura de la seva salut, especialment si apareix el dolor i altres afeccions que poden agreujar-se per la PC.
A causa d’ aquesta mobilitat reduïda i a un desenvolupament muscular més limitat, això porta a un major deteriorament físic i problemes d’ equilibri. La capacitat de caminar pot disminuir amb l’ edat, per la qual cosa és crucial mantenir l’ activitat física i una vida saludable, adaptant també la textura de la dieta a causa de problemes de deglució freqüents en persones amb PC. Així mateix poden presentar-se problemes metabòlics com diabetis i hipertensió, així com artrosi, esclerosi i osteoporosi.
Actualment, no hi ha unitats d’ atenció integral per a adults amb PC als hospitals, la qual cosa resulta en una evident manca de recursos i informació per tractar-los adequadament. A més, és essencial millorar la formació mèdica per detectar i tractar la PC de manera efectiva, ja que la informació a les universitats és insuficient.
Salut mental en les persones amb PC
L’estrès, la depressió i la frustració són comuns en persones amb PC que tenen un alt grau de dependència, que viuen en residències o es jubilen joves a causa de problemes de salut. Això ressalta la importància de fomentar la integració social, la participació i la independència de les persones amb PC.
Apunts Finals:
- Hi ha més informació sobre la PC, però es necessita més formació i sensibilització.
- L’ exercici i les activitats motivadores són cabdals.
- Totes les persones envelleixen i totes tenen dret a un envelliment saludable.
- És vital respectar les decisions de les persones amb PC i facilitar la seva participació social.
- S’ ha de promoure la integració i reclamar més assistents personals per a la independència.
Noves Teràpies:
- Els exoesquelets i vestits d’estimulació milloren la marxa, tot i que són cars i poc accessibles.
- Les cèl·lules mare i trasplantaments neuronals encara no són aplicables.
- La plasticitat cerebral persisteix, però el deteriorament eventualment passa.
- Activitats com ioga i tècniques de relaxació són beneficioses, especialment per als qui passen molt de temps en cadires de rodes.
L’esperança de vida per a les persones amb PC ha augmentat, i tot i que alguns assoleixen els 80 anys, molts viuen en residències amb alta dependència.
