Truman és un home jove que viu una vida aparentment feliç, tranquil·la i perfectament organitzada en un poble on tot és cordial, harmoniós i sembla ideal. En aquest lloc mai passa res dolent: és com un petit paradís. No obstant això, ningú li dona suport ni l’anima a sortir d’allà per conèixer altres llocs del món; més aviat succeeix tot el contrari. Aquesta perfecció constant és precisament el que comença a fer-li dubtar de la realitat en què viu.
A poc a poc, Truman descobreix que la seva vida no és real, sinó un gran decorat ple d’actors, on tot està acuradament estudiat, prefabricat i retransmès en directe per televisió des que va néixer. El seu dia a dia és seguit per milions d’espectadors les 24 hores del dia, com si es tractés d’un programa més de televisió.
Després de veure aquesta pel·lícula, les conclusions a les quals arribem són bastant evidents. Queda clar que molts valors humans i drets fonamentals de Truman —com el respecte, la integritat, la salut mental o la intimitat personal— no han estat respectats en absolut. A la pel·lícula s’observa clarament com aquests valors i drets són en favor dels interessos econòmics del director i productor del xou.
En realitat, l’únic valor que s’ha aconseguit ressaltar és l’èxit professional i els enormes guanys econòmics obtinguts gràcies a l’emissió del programa de Truman. Quan ell descobreix la veritat, se sent profundament enganyat i estafat per tot el seu entorn, especialment per les persones en les quals més confiava, com la seva pròpia família i els seus amics.
Tal com comenta el company Nico: «Quan era petit em deien ‘pobret’ per anar en cadira de rodes, i això em fastidiava molt». Expressions així demostren una falta de respecte i una sensació de superioritat sobre la persona. A la pel·lícula passa una cosa molt similar: els responsables del programa se senten per sobre de Truman, sense tenir en compte la seva dignitat.
En la història, igual que succeeix en la vida real, també s’aprecia una doble manipulació. Com passa en programes com Gran Hermano, tot està preparat per endavant. Es capta l’atenció dels espectadors perquè no pensin en altres temes o assumptes més importants.
Amb aquesta pel·lícula es posa de manifest que la realitat no és només el que veiem o el que ens conten, sinó que és una cosa molt subjectiu, que depèn de cada persona, del seu entorn, de la seva educació i de la seva iniciativa personal per qüestionar el que l’envolta i buscar noves respostes.
A més, pel que fa a l’ètica, la moral, els drets humans i els valors, queda clar que moltes vegades són ignorats i descaradament vulnerats en nom dels interessos polítics i econòmics d’una minoria que pretén controlar-ho tot, fins i tot als ciutadans. Això es fa a través de les xarxes socials, el cinema, la televisió o informacions cada vegada més esbiaixades i repetitives. Encara que pugui semblar una cosa inofensiva, en realitat es tracta d’una forma de manipulació que busca que no pensem en res més, i que només vegem i creem allò que altres decideixen en cada moment.
