🎥 Cinefòrum forma part del Projecte Cercle de la Fundació No Som Invisibles, un espai de reflexió i creixement personal a través d’activitats culturals obertes a la comunitat.
La pel·lícula «Fins a la vista» ens presenta a tres joves que, malgrat les seves diferents discapacitats (un cec, un tetraplègic i un jove amb un tumor que el manté en cadira de rodes), decideixen emprendre un viatge cap a Espanya amb un objectiu clar: tenir intimitat amb una dona. Tanmateix, acaba convertint-se en una lliçó sobre l’autonomia i el dret a decidir sobre la pròpia vida.
Al principi de la història, observem un obstacle més gran que les seves pròpies limitacions físiques: la sobreprotecció familiar. Els pares, a causa de la por, s’oposen al viatge, impedint-los desenvolupar-se com ells desitgen. Aquesta actitud acaba asfixiant la iniciativa dels protagonistes, i tal com hem posat en comú, «viure només d’il·lusions pot portar a la frustració», però és el valor d’enfrontar-se a aquestes pors el que els permet avançar.
Durant el trajecte, els tres amics demostren una unió inquebrantable. Tot i que els canvis de plans els frustren i que el tetraplègic rebutja inicialment l’ajuda de la conductora, a poc a poc entenen que acceptar el suport és la clau per superar els obstacles. La figura de la conductora es torna fonamental perquè el viatge passi de ser un caos a ser una realitat.
El viatge afecta cadascun de forma diferent segons la seva discapacitat i el seu caràcter:
- El cec viu la seva pròpia història d’amor amb la conductora.
- El jove amb una malaltia terminal veu aquest viatge com la seva última voluntat, una oportunitat final per experimentar la llibertat plena i allunyar-se del control parental.
- El tetraplègic trenca els seus límits i busca viure al màxim.
Durant el viatge, tots tres discuteixen, es reconcilien i aprenen més sobre si mateixos. No tot és perfecte, hi ha moments de tensió on la realitat s’imposa, però és precisament això el que els fa créixer.
Després de veure aquesta pel·lícula, queda clar que la discapacitat no hauria d’anul·lar la capacitat de decisió d’una persona. Tal com hem conclòs, els nois tenen iniciativa i busquen una experiència de vida, amb els seus riscos i les seves victòries.
«Fins a la vista» ens ensenya que el més important no és només el destí (arribar al burdel), sinó el guany d’independència i el demostrar que són duels del seu destí.
