CERCLE és un programa de desenvolupament personal dirigit a persones amb paràlisi cerebral i discapacitats físiques severes. Cada dimarts, s’exploren temes d’interès a través d’activitats dissenyades per fomentar l’autoconeixement i el pensament crític. Aquestes sessions inclouen presentacions d’ experts i tertúlies per discutir i reflexionar sobre diversos temes.
Durant el mes d’abril hem treballat la temàtica de la Intel·ligència Artificial de la mà de Neema Balolebwami Nelly, experta en Artificial Intelligence Expert & CEO I Economista I Keynote Speaker i hem arribat a les següents conclusions:
La intel·ligència artificial (IA) són aplicacions i sistemes informàtics que poden realitzar tasques que normalment requereixen intel·ligència humana.
El terme “intel·ligència artificial” va ser encunyat per John McCarthy el 1956 en un esdeveniment històric que va reunir alguns dels millors científics de l’època per discutir la possibilitat de crear una màquina que pogués pensar com un ésser humà.
Siri, alexia, el chatgpt són algunes d’aquestes IA que són capaces de pensar i donar respostes, però mai podran ser humanes.
Hi ha diferents tipus d’IA Assistents virtuals, programari d’anàlisi d’imatges, motors de recerca o sistemes de reconeixement de veu i rostre, robots, drons, vehicles autònoms…
Fins a les plataformes com Netflix i YouTube fan servir la IA per ajudar a donar un servei més personalitzat recaptant dades dels gustos de cada persona, cosa que entra en conflicte amb la privacitat personal, i la seguretat. Després de les nostres recerques la IA recull les nostres dades, costums i preferències, i després ens fa suggeriments i ens personalitza el contingut.
Estem constantment en relació amb la IA, forma part del nostre dia a dia. Un exemple són els assistents virtuals com atenció telefònica, o els programes desenvolupats en molts hospitals per a la gestió o per al diagnòstic, també hi ha robots cambrers i que cultiven, també als mòbils, a les recerques de Google…
Algunes IA es nodreixen de les dades que recull com és el cas del xatgpt per això és important no posar dades personals ja que no sabem què fan amb ells i on poden acabar. Aquest xat està prohibit en alguns països, i com es nodreix de la informació que introduïm, de vegades s’equivoca en donar informació que requerim.
La IA requereix d’un marc legal per regular la gestió i ús de dades i a Europa s’intenta legislar, però encara no hi ha cap llei adequada q funcioni, tot i que s’hi està treballant. Tenint en compte que la IA avança molt ràpidament i que les lleis sempre van darrere de la realitat social, encara no hi ha un marc legal efectiu.
La IA ens ajuda a gestionar les tasques, a agilitzar-les i a prendre decisions. Tant en tasques quotidianes com qüestions de seguretat, treball policial, o àmbit sanitari. La IA també té aplicació en el camp de la discapacitat, ajudant les persones a través de la tecnologia, videojocs, implants cerebrals que afavoreixen la comunicació… Fins al cinema té aplicació, ja que aconsegueix rejovenir actors com en el cas de Harrison Ford a Indiana Jones.
Un exemple interessant és el programa desenvolupat a l’Hospital de Bellvitge per diagnosticar la malaltia de Crohn i diferenciar-la de la colitis ulcerosa, que, mitjançant un algoritme amb més de 5 mil dades, proporciona diagnòstics més encertats i precisos.
L’avanç de la IA i la tecnologia és imparable, proporciona avantatges, però també pot ser un sistema de control social. La seva progressió va en consonància amb l’avenç social, i o et puges al carro, o et quedes enrere.
En general ens falta informació i formació, perquè després succeeixen casos en què es fa un mal ús de la IA sense conèixer realment les conseqüències i amb això es pot atemptar contra la imatge, l’honor, la reputació, i la salut mental de les persones.