Aquest mes de març hem treballat la temàtica de reciclatge i sostenibilitat, hem comptat amb Claudia Franco com a experta en la matèria i us compartim aquest breu resum:
El reciclatge de productes i de materials és molt més que separar les escombraries als contenidors de colors. A banda de reciclar podem: redissenyar, reduir, reutilitzar, reparar, renovar i recuperar. Aquestes 7 R, formen una iniciativa més integral per mitjà de la qual totes les persones podem ajudar a preservar el medi ambient, reduint la producció i fomentant l’economia circular.
El reciclatge no és un concepte nou, ja que des de sempre s’ha intentat reparar i donar segons usos a les coses i des de l’antiguitat s’han emmagatzemat els residus en zones allunyades de les persones. Durant molts segles s’ han anat destruint els residus de forma més o menys proporcional a la seva creació, però amb la revolució industrial aquest equilibri es va trencar i l’ acumulació de residus es va disparar a principis del S XX. Amb això es van començar a construir les primeres plantes de tractament de residus, i sobre 1980 van aparèixer les primeres campanyes de conscienciació dirigides a la població perquè se separés les escombraries en: material plàstic, paper, vidres i orgànics.
A dia d’avui, el reciclatge s’ha convertit en un problema, vivim en una societat consumista i la indústria utilitza molts productes que contaminen el medi ambient i tot i que hi ha una legislació, seguim generant grans quantitats de residus que no es poden reciclar i que s’acumulen als nostres mars i abocadors.
Ens van sorprendre les dades sobre la contaminació digital, no som conscients de tot el que hi ha darrere de les noves tecnologies: materials dels components, servidors d’internet, antenes, centres de dades, cablejat, transport… Per ex.: Enviar 65 missatges de correu electrònic equival aproximadament a conduir un quilòmetre en cotxe. Cada dia s’envien uns 280.000 milions.
De totes maneres, també vam veure que hi ha nombroses iniciatives socials, com per exemple algunes entitats que recullen la fruita i les hortalisses que no entren al mercat per la seva mida o el seu aspecte, però que realment tenen totes les seves propietats nutricionals intactes i es converteixen en macedònies, compotes… evitant que es puguen, i a més donen llocs de treball a persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social. També vam veure que hi ha moltíssimes alternatives provades a gairebé tots els problemes relacionats amb la cura del medi ambient i amb el reciclatge.
Un altre tema que va sorgir va ser el dels interessos creats que fan que les possibles solucions no arribin a implantar-se i la sensació que el pes recau sempre en els mateixos, en tots nosaltres a nivell individual.
En relació a això comentem la presència desmesurada de plàstics en tots els productes que va en contra del discurs que s’emet a la societat, o l’obsolescència programada dels productes tecnològics, entre moltes altres coses….
Arribem a la conclusió que no podem caure en el pessimisme col·lectiu, que és important conscienciar-nos de la importància de fugir de la invasió de les modes consumistes i compulsives i entendre que el millor és consumir amb moderació i intentar allargar al màxim la vida útil dels productes, emparant-los si és possible, i donar suport amb les nostres compres a comerços que contribueixin a la sostenibilitat i a la cura del medi ambient.
Res està perdut, sempre hi ha solucions i alternatives que podem aplicar tots i cadascun de nosaltres, perquè el nostre granet de sorra sigui com aquest petit David que guanya i venç al gran i interessat de Goliat.
