Skip to main content
[et_pb_section bb_built=”1″][et_pb_row][et_pb_column type=”4_4″][et_pb_image _builder_version=”3.11.1″ src=”http://nosomosinvisibles.org/wp-content/uploads/2018/08/1379720_401560709973046_15984833_n.jpg” /][et_pb_text]
L’ESFORÇ HO POT TOT

Publicat el 31 de Octubre de 2013 a El 9Nou del Vallès Oriental

En Juan Ramon, J R pels amics, i en Nico (43 i 55 anys); afectats de paràlisi cerebral amb un 55% de discapacitat, afirmen rotundament que l’esforç ho pot tot. Les mateixes paraules estan en boca de la Vanessa de 26 anys i en Chema de 50 anys; afectats també de paràlisi cerebral, amb una discapacitat del 51% i 94% respectivament. Són persones que malgrat les seves dificultats, que són moltes, desperten admiració pel seu optimisme i per l’esforç personal que han de fer per avançar i superar-se en un món que no es presenta gens favorable per a ells. Formen part de l’Associació “No Somos Invisibles” (http://www.nosomosinvisibles.org) que els serveix de plataforma per explicar de pròpia veu la seva manera d’entendre la vida i els valors humans; amb la credibilitat del que parla amb el cor i predica amb l’exemple.

Fa un parell de setmanes varem tenir el goig d’escoltar-los en una xerrada que van fer a la Casa del Tibet de Barcelona. Va ser una torbada plena optimisme i bon humor en la que van explicar detalls de les seves vides, opinions i raonaments; amb unes ganes immenses de viure dignament i a la vegada ser part activa de la societat. En Chema per exemple amb un 94% de discapacitat i sense poder escriure no podia obtenir el graduat escolar; però als 28 anys, quan varen aparèixer els ordinadors, es va apuntar a una escola d’adults i se’l va treure. Jo he de dir que, tot escotant les seves paraules i la intensitat dels seus missatges, notava sovint com se m’humitejaven els ulls.

L’associació “No Somos Invisibles”, més enllà dels veritables protagonistes, conte amb la  Maria López que col·labora en la gestió i difusió de l’entitat i la psicoterapeuta Alicia Gruas que porta mes de quinze anys dedicada a l’estudi dels  valors i el creixement personal; per cert, vull compartir amb vosaltres la  definició de “Valors Humans” que fa l’Alicia i el significat d’aquestes paraules: “Valors Humans son totes aquelles actituds i accions de l’Ésser Humà que serveixen per Honrar i Exaltar la Vida…, la Vida de qualsevol persona, de qualsevol animal, de qualsevol vegetal o de qualsevol cosa.” D’aquesta manera entendrem com a valors humans: el respecte, l’esforç, l’alegria, la tolerància, la humilitat…; i, tal com diu l’Alicia, estan ben presents a l’interior de cada persona encara que sovint trobem justificacions per allunyar-nos d’ells i convertir-los en un ideal.

J.R., Nico, Vanessa i Chema son persones discapacitades que valoren i celebren la Vida, que han superat la por a ser “diferents “i ens mostren la part mes noble de qualsevol persona, que no és altra cosa que els Valors Humans.

Vull acabar l’escrit plantejant unes qüestions a tots el que tenim la sort de gaudir d’una vida sense limitacions físiques: Perquè ens costa tant trobar els autèntics valors i caminar cap a la felicitat? És necessari potser tenir discapacitats per reconèixer i celebrar el sentit de la vida? Espavila’t.

Joan Vila Pont

President Fundació  Espavila

[/et_pb_text][/et_pb_column][/et_pb_row][/et_pb_section]

Leave a Reply