Hem realitzat una visita educativa al Museu Terra, situat al barri de Poblenou de Barcelona, al carrer Pere IV. Durant aquesta activitat vam poder conèixer i reflexionar sobre un dels materials més importants —i també més polèmics— de la història recent: el plàstic.
La relació entre la humanitat i els objectes
Al llarg de la història hem vist que el desenvolupament de la humanitat està molt relacionat amb la invenció de nous objectes que ens ajuden a facilitar la vida quotidiana. En cada època s’han utilitzat els materials i les tècniques que s’anaven descobrint: des de la ceràmica en les primeres civilitzacions, passant per l’ús de l’acer, fins a arribar al plàstic en la societat moderna.
El plàstic es va convertir ràpidament en un material essencial pels seus nombrosos avantatges. És barat, impermeable, emmotllable i fàcil de treballar. A més, és un bon aïllant elèctric, acústic i tèrmic. També és resistent i molt durador, característiques que l’han convertit en un material imprescindible en molts objectes quotidians, com per exemple les bosses de plàstic.
Vivim en l’era del plàstic
Avui podem dir que vivim en l’era del plàstic. Allà on hi ha persones, també queda un rastre d’aquest material. De fet, és molt probable que en les excavacions del futur els arqueòlegs trobin grans quantitats de plàstic com una de les principals empremtes de la nostra civilització.
Durant la visita aprenem que aquest material s’utilitza en molts sectors: la indústria, la tecnologia, la moda, la construcció, la medicina i fins i tot en el desenvolupament de noves tecnologies com la intel·ligència artificial.
Podem afirmar que el plàstic ha estat un material molt important i positiu per al desenvolupament de la civilització. Gràcies a ell s’han aconseguit avenços mèdics, millores en la conservació d’aliments i grans progressos tecnològics que fins i tot han permès salvar vides.
El problema de l’excés de plàstic
Tanmateix, també reflexionem sobre el gran problema que genera el seu ús excessiu. Quan el plàstic es rebutja, no es descompon ràpidament com altres materials. La seva degradació és molt lenta i pot trigar cents d’anys.
Amb el temps es fragmenta en petites partícules anomenades microplàstics, que contaminen el sòl, els rius i els oceans. Aquestes partícules poden ser ingerides pels peixos i altres animals marins, i posteriorment arriben a les persones a través de la cadena alimentària.
També aprenem que molts dels plàstics que arriben al mar són arrossegats pels corrents oceànics i s’acumulen formant enormes concentracions d’escombraries, conegudes com a «illes de plàstic». Cada any es calcula que més de 8 milions de tones de plàstic acaben als oceans, cosa que converteix aquest problema en una preocupació mundial que ens afecta a tots.
El temps que triga a desaparèixer les escombraries
Durant la visita vam veure alguns exemples del temps que tarden a descompondre’s diferents residus:
– La pell de fruita o el paper: entre 6 mesos i 1 any.
– Ampolles, taps o envasos de iogurt: entre 100 i 1000 anys.
– Bolquers d’un sol ús: al voltant de 400 anys.
– Un simple xiclet o un globus infantil: entre 5 i 50 anys.
Per això comprenem la importància de no llençar escombraries al camp ni al mar i de dipositar sempre els residus als contenidors adequats per facilitar el seu reciclatge.
L’origen de la bossa de plàstic
Abans que existissin les bosses de plàstic, a les botigues s’utilitzaven principalment embolcalls de paper. Tanmateix, això provocava una gran desforestació dels boscos. Per aquest motiu, l’enginyer suec Sten Gustaf Thulin va dissenyar la bossa de plàstic moderna, pensant en una solució còmoda, duradora i reutilitzable. Ell mateix portava sempre una bossa doblegat a la butxaca.
En realitat, la seva idea no era crear un objecte d’usar i tirar. No obstant això, amb el pas dels anys les bosses es van convertir en productes d’un sol ús, una cosa que el mateix inventor mai va imaginar que acabaria provocant un problema mediambiental dècades després.
Una reflexió final
La nostra visita al museu ens va permetre entendre que el plàstic ha estat un material fonamental per al desenvolupament social i tecnològic. Tanmateix, també genera una enorme quantitat de residus que romanen durant molts anys en el medi ambient.
Per això, un dels grans reptes actuals és desenvolupar i utilitzar materials més sostenibles, reciclables i respectuosos amb el planeta, que ens permetin continuar avançant sense posar en perill la salut de la Terra ni la de les persones. 🌍♻️
