Una història de maternitat, aprenentatge compartit i noves perspectives sobre la discapacitat
A l’última sessió de Los Martes, dins del projecte CERCLE, vam tenir l’oportunitat d’escoltar Belén Arroyo, professional de la recerca mèdica i la indústria farmacèutica, que ens va compartir la seva experiència com a mare de Lucía, una jove amb paràlisi cerebral. A través de la seva història, Belén ens va convidar a mirar més enllà de la discapacitat i a abordar una realitat que sovint queda en segon pla: com una família viu l’arribada d’un fill o filla amb discapacitat i com la seva vida es transforma a partir d’aquell moment.
Sota el títol La vida que ens vas ensenyar a mirar, la Belén va compartir records, emocions, pors, preguntes i aprenentatges que han format part del seu viatge amb la Lucía. Des de la felicitat de tenir-la als seus braços per primera vegada fins a la incertesa dels primers diagnòstics, la seva història ens va acostar a una experiència en què la preocupació, l’esperança, l’adaptació i el descobriment de noves maneres d’acompanyar-nos coexisteixen.
Perquè la discapacitat no només forma part de la vida de les persones que la tenen. També travessa l’experiència dels que els envolten.
Durant la reunió, vam reflexionar sobre les preguntes que sorgeixen, les expectatives que canvien i les decisions que una família ha d’afrontar. Vam parlar de la importància de trobar suport, aprendre a demanar ajuda, conèixer els propis drets i construir una xarxa que et permeti afrontar les dificultats sense haver de fer-ho tot sol. També vam compartir experiències i vam reconèixer situacions comunes, entenent que cada família té el seu propi camí i que no hi ha una única manera de viure aquest procés.
Una de les lliçons que la Belén va compartir amb nosaltres va ser l’equilibri entre protegir i permetre l’autonomia. Aprendre a no donar per fet el que una persona pot o no pot fer, demanar abans d’ajudar, respectar el seu temps i reconèixer les seves capacitats són gestos que poden canviar profundament la manera com ens relacionem els uns amb els altres. Perquè acompanyar no significa decidir per una altra persona, sinó escoltar-la, respectar-la i oferir-li el suport que necessita per construir el seu propi projecte vital.
La conversa també ens va portar a mirar més enllà de l’entorn familiar i a identificar les barreres que continuen condicionant la participació de les persones amb discapacitat: espais inaccessibles, dificultats de comunicació, manca de suport educatiu i laboral, prejudicis, sobreprotecció i una mirada que, massa sovint, se centra en les limitacions més que en les capacitats. Barreres que afecten la persona, però que també tenen un impacte en la seva família, que ha d’invertir temps i energia en la recerca d’informació, coordinar serveis i defensar drets que s’han de garantir.
Què canviaríem si poguéssim eliminar una sola barrera de la nostra comunitat? Aquesta pregunta, plantejada durant la sessió, ens recorda que la inclusió no depèn només de l’esforç individual o familiar. És una responsabilitat compartida que requereix transformar els entorns, actituds i oportunitats que oferim.
La història de Belén i Lucía ens va deixar amb una reflexió especialment significativa: quan va néixer la seva filla, Belén va pensar que hauria d’ensenyar-li moltes coses. Amb el temps, va descobrir quant també havia d’aprendre. Lucía li ha ensenyat a mirar diferent, a qüestionar les seves pròpies idees i a entendre que no es tracta de canviar la persona, sinó de respectar-nos i estimar-nos tal com som.
Des de la Fundació We Are Not Invisible, agraïm a Belén la seva generositat en compartir una experiència tan personal i a totes les persones que van participar en aquest espai per al diàleg i la reflexió. Reunions com aquesta ens permeten apropar-nos a altres realitats, revisar les nostres pròpies perspectives i reconèixer que construir una societat més inclusiva també comença escoltant, comprenent i deixant de donar per fet qui és capaç de fer què.
Perquè, de vegades, per mirar diferent, només necessitem algú que ens convidi a fer-ho.
